Avancem va néixer ara fa un any amb la ferma voluntat de contribuir modestament a la configuració d’una alternativa d’esquerres a les polítiques conservadores que patim al conjunt d’Europa i de les que Catalunya no se n’escapa.

 

Partíem de la convicció que no és possible una alternativa d’esquerres a Catalunya sense una aliança de les forces polítiques, sindicats, entitats socials i culturals progressistes de Catalunya i moviments i plataformes de base.

 

Una aliança viva i nascuda d’un projecte compartit això que nosaltres anomenem l’Espai Social Progressista. Lluny de tactismes i càlculs fruit de meres aritmètiques parlamentàries.

 

Una aliança sustentada en una triple aposta:

 

- La necessitat d’oferir una alternativa nítidament d’esquerres. Alternativa a les polítiques i els valors que ens han dut a una crisi que està posant en risc les conquestes socials i drets col·lectius i individuals que hem assolit amb de la lluita de moltes generacions.

 

- El dret a decidir com a un punt de trobada de totes les forces polítiques i socials de l’esquerra, com a principi democràtic i també sortida a una situació especialment delicada en les relacions Catalunya-Espanya.

 

- La regeneració democràtica com a necessitat primordial per començar el canvi. En un moment en el que la ciutadania reclama més i millor participació, més democràcia, l’esquerra ha de liderar una regeneració de la vida política, exigència que ha esdevingut irrenunciable pels sectors més actius de la societat.

 

Sota aquestes premisses hem orientat l’activitat d’Avancem aquest primer any.

 

Avancem ha contribuït, juntament amb altres actors, a situar el debat de la necessitat d’una aliança de progrés al nostre país. Des de diferents moviments polítics i socials s’està estenent aquesta necessitat. Ho referma la mancança, lamentablement, cada dia més evident, de noves polítiques. Juntament amb la convicció que només d’aquestes haurà d’esdevenir la  confluència de l’esquerra política, social i cultural.

 

Aquesta és la nostra principal vocació, generar opinió, posar a l’agenda política perspectives i horitzons que van més enllà del debat polític diari. I ho volem seguir fent. Perquè pensem que és absolutament imprescindible.

 

Dues prioritats per aquesta nova etapa:

 

1.    Un objectiu electoral de canvi

 

L’evident inestabilitat del govern i la necessitat de generar una alternativa obliga a no perdre temps i a col·laborar des d’Avancem amb totes aquells partits, sindicats, plataformes, i entitats socials i culturals que defensen aquesta necessitat de confluència.

 

Defensem la creació d’una proposta electoral d’esquerres amb vocació majoritària que esdevingui l’alternativa al govern conservador de CiU. Una proposta preferentment preelectoral.

 

Una proposta que requereix de generositat i intel·ligència col·lectiva. Flexible i amb pocs apriorismes. Amb un programa de canvi compartit i uns lideratges ratificats per sufragi universal per la ciutadania.

En aquest sentit, fem una crida a iniciar aquest procés als principals actors que han de confluir i que no poden ser només, malgrat són imprescindibles, els partits polítics. Cal el protagonisme actiu de l’Espai Social Progressista. Perquè aquesta és avui també la realitat plural de l’esquerra al país.

Un procés que cal iniciar a l’àmbit local on les possibilitats i les experiències acumulades són un bon bagatge del qual aprendre.

 

2.    Bases d’un programa de mínims de l’esquerra

 

Volem contribuir des de les nostres posicions de defensa d’aquesta alternativa d’esquerres a l’elaboració d’un programa de mínims que esdevingui l’embrió d’aquesta proposta política alternativa i que, al nostre entendre, ha d’estar sustentada per tres eixos que donin resposta a la crisi que pateix la nostra societat:

 

a)    Regeneració política

 

Més i millor participació. Sentir que es forma part en la presa de decisions. Voluntat de ser representats. Són aquests anhels davant els quals l’esquerra ha d’estar activa liderant un procés de regeneració política.

 

Perquè sinó el liderarà l’antipolítica, el populisme, el fanatisme, la reacció. Aquest és un dels perills imminents.

 

En aquest sentit apostem i treballarem per aprovació d’una nova llei electoral que aproximi els representants als seus representats. També per la creació de mecanismes de rendició de comptes dels electes i dels responsables governamentals. Considerem necessària la Limitació de mandats de manera que s’entengui el càrrec com a un servei temporal al país i no una feina. També de l’acumulació de càrrecs remunerats per mitjà de sous i/o dietes.

 

Pensem que és necessari l’impuls d’eleccions primàries per escollir els candidats a les diferents conteses electorals. Cal una Reforma dels partits polítics que permeti fer-los més permeables. L’aprovació de la Llei de transparència de l’administració per garantir la claredat de tota la despesa pública. Cal l’aplicació d’un sistema d’incompatibilitats que eviti el mal ús de la ‘porta giratòria’, massa freqüents en els nostres dies. I finalment l’aprovació d’una llei de finançament dels partits polítics que permeti garantir la seva autosuficiència i independència respecte dels poders econòmics.

 

b)   Una alternativa d’esquerres

 

Cal un canvi de paradigma econòmic. L’actual model de desregulació ha fracassat i està portant a la desesperació a milions de persones al nostre país i al conjunt d’Europa.

 

Trencat el pacte social segons el qual s’evitava qüestionar el model imposat pel sistema capitalista a canvi de gaudir d’un cert estat del benestar, ara toca definir una alternativa econòmica i cultural. Una alternativa que revisi i les renúncies ideològiques que des de la socialdemocràcia hem acceptat i que ens han fet còmplices arreu d’Europa de les polítiques que ens han dut fins aquí.

 

Lluita contra la pobresa i per la dignitat, regulació dels mercats, control democràtic de l’economia, lluita contra el frau fiscal, defensa dels drets de les persones en quant a ciutadanes, treballadores-productores, consumidores i estalviadores, aposta per l’economia social i solidària, etc. Aquests són els eixos d’un programa alternatiu a les polítiques d’avui.

 

c)    Model de proximitat

 

Les bases del programa de compromisos han de portar a reforçar el projecte democràtic de poble, vila o ciutat. L’acció municipal ha de respondre a un tot coherent: en el benestar de les persones, el territori i la sostenibilitat, la promoció econòmica i el desenvolupament social.

 

Un projecte democràtic de poble, vila o ciutat, que amb els recursos disponibles i la col·laboració de tots els agents locals, vulgui respondre amb una visió ciutadana, d’escola i cultura, al domini dels valors individualistes i estrictament de mercat. Un projecte que lluiti contra la pobresa, l’atur i davant amenaces a la democràcia com el racisme i l’extremisme.

 

La Declaració “Camí del 2015: com fer aliances locals de progrés” recull la invitació a la construcció de l’alternativa local.

 

d)   Dret a decidir

Avancem aposta pel dret a decidir. I no només com un exercici puntual que es produeix cada quatre anys, sinó com una pràctica continua i quotidiana. Es tracta doncs de decidir el futur social i econòmic col·lectiu, i establir el sistema de llibertats individuals i també col·lectives amb el que dotar-nos per desenvolupar l’experiència vital de cada un de nosaltres i la forma d’articular-la en la comunitat que entre tots conformem.

 

En aquest mateix sentit apostem per la possibilitat d’una consulta o referèndum per decidir col·lectivament els catalans la nostra relació amb el conjunt de l’Estat.

 

Tal com estan les coses avui difícilment és viable un projecte compartit amb el conjunt de pobles d’Espanya sense que aquest sigui ratificat pels ciutadans de Catalunya.

 

Per això fem una crida a totes les forces polítiques i socials de l’esquerra del conjunt de l’Estat a flexibilitzar les seves posicions i analitzar la voluntat de la ciutadania de Catalunya que, a través dels seus representants, han manifestat de forma clara la seva voluntat de voler participar d’aquest procés de deliberació col·lectiva.

 

I una crida al conjunt de forces polítiques i socials de Catalunya a treballar amb vocació unitària aquest procés per garantir el dret a decidir. El Parlament de Catalunya va assolir un enorme consens entorn a aquesta demanada. Un consens que cal preservar fugint de temptacions de patrimonialització. Fent partícip d’aquest sentiment al conjunt de la societat de Catalunya i amb la ferma vocació unitària.

 

Des d’aquesta perspectiva, la confusió del dret a decidir amb el possible resultat de la consulta no ajuda de cap manera a mantenir aquest esperit transversal que aquest procés ha de garantir.

Un procés que no serà fàcil i que no pot estar sotmès únicament als calendaris dels acords i voluntats d’una part dels defensors de l’exercici del dret a decidir. En aquest sentit la fixació d’una data concreta no ha de ser una màxima immutable. Cal anar plegats, buscar complicitats dins i fora de Catalunya, i cercar l’acord amb determinació. I, si finalment es desestima aquesta via, analitzar col·lectivament quin és el següent pas, que necessàriament haurà de ser també amb vocació unitària i majoritària, tenint present que cal evitar eternitzar el conflicte i que urgeix a tots donar resposta a les demandes del nostre poble de la manera més satisfactòria possible.

 

És en aquest sentit, i sota aquestes premisses de defensa del dret a decidir, i de la voluntat de sumar, d’agregar, d’unir, que pensem que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir pot ser un bon instrument de treball compartit. Sempre que parteixi d’aquesta vocació i no esdevingui un mer instrument de mobilització només d’una part dels que haurien de ser els cridats a prendre la decisió.

 

Girona, 13 de juliol de 2013