
Declaració constituent
Declaració constituent del Grup impulsor del Moviment Avancem
Som molts i moltes els qui vĆ rem pensar que el darrer congrĆ©s del PSC, celebrat al passat desembre, obria una magnĆfica oportunitat per obrir un nou cicle de renovació i obertura que portĆ©s al socialisme catalĆ a liderar de nou la Catalunya de progrĆ©s que creiem socialment majoritĆ ria.
Tot i ser conscients que tal vegada Ć©s massa aviat per fer balanƧos precipitats, volem encoratjar i ajudar al PSC i a lāesquerra plural en els seu conjunt a emprendre aquesta nova etapa sense demores, de manera decidida i ambiciosa. I amb lāelaboració dāuna nova cultura polĆtica que sostingui tota la nostra actuació polĆtica: radicalment democrĆ tica, fidel als nostres reptes fundacionals, imaginativa i en consonĆ ncia amb la societat del coneixement que ens ha tocat viure.
Crisis actuals, fracassos actuals. Crisi social i nacional.
Corren temps dāinseguretats i pors en un perĆode de crisi i contrareformes laborals que suposen retrocessos sense precedents en la protecció social. Paradoxalment, els poders pĆŗblics manifesten una feblesa i impotĆØncia molt preocupants davant un sistema financer que ha estat el mĆ xim responsable de la crisi que patim. Aquesta crisi que sāaprofundeix i sāallarga pren una forma que no engloba exclusivament al sistema econòmic sinó tambĆ© al polĆtic, al social i a la mateixa essĆØncia de la participació democrĆ tica. Ćs una crisi que qüestiona el model de democrĆ cia social i de dret sustentada en la construcció de un Estat del Benestar i en uns sistemes parlamentaris.
En la mesura que aquesta crisi Ć©s dāabast global, però amb repercussions clarament diferenciades de caire continental, la població dels diferents paĆÆsos que conformen la Unió Europea estĆ patint les conseqüències dāuna acció polĆtica dels governs estatals i dels organismes europeus clarament ineficaƧos i insuficients de propostes i alternatives que situĆÆn el projecte europeu al capdavant de la sortida de la crisi econòmica.
En aquest mateix context, la feblesa de la reacció de la polĆtica democrĆ tica evidencia una incapacitat molt gran de canalitzar, defensar i impulsar noves respostes. La ciutadania no se sent representada perquĆØ no se sent escoltada ni participa de decisions que repercuteixen directament en el seu benestar i futur. En paralĀ·lel augmenta la desconfianƧa vers uns mas media inabastables democrĆ ticament, cada vegada mĆ©s corporatius i al servei dāuns conceptes socials poc igualitaris. A partir dāaquĆ Ć©s quan apareixen fenòmens de socialització de nou format que superen el marc de relació tradicional, expressant tant un malestar social creixent com una elevada aptitud de generació dāidees i de propostes emergents des de la pròpia societat civil. La gent ara pot participar mĆ©s, de manera mĆ©s immediata, en productes altament imaginatius, assequibles i cada vegada mĆ©s influents que qüestionen en bona mesura el paper dāintermediació social dels partits polĆtics.
I a Catalunya tot això es viu en un ambient de descontent generalitzat en relació a les continues decisions lesives dāalguns òrgans, institucions i partits polĆtics de lāEstat espanyol instalĀ·lats en un nou impuls re-centralitzador contra el nostre autogovern polĆtic i fiscal. Igualment lesives són les decisions que han acompanyat a lāacció de govern de la dreta nacionalista catalana, Ć©s a dir CiU, des del Govern de la Generalitat de Catalunya. La resposta de CiU a la crisi es situa en el continuisme de les mateixes receptes que el pensament econòmic neoliberal estĆ desenvolupant arreu de manera estratĆØgica amb un objectiu clar de desarmar lāEstat del Benestar i en conseqüència del pacte de cohesió social que ha mantingut durant tot el procĆ©s democrĆ tic lāequilibri a la nostra societat.
Per tot plegat, les opcions progressistes en el seu conjunt i el PSC en particular, sāhi juguen molt: la credibilitat i la supervivĆØncia ideològica i la possibilitat de ser alternativa real i central en la nostra societat. Una alternativa a unes polĆtiques econòmiques que no posin en risc els drets socials adquirits i en concret la sanitat i lāeducació pĆŗbliques i universals, sinó que equilibrin el dĆØficit i saldin el deute amb polĆtiques fiscals justes, que gravin sobre els qui mĆ©s tenen; amb la reactivació de lāeconomia i lāocupació; amb lāestalvi que no ve dels retalls que propicien la privatització i la mercantilització dels serveis bĆ sics, sinó de la racionalització administrativa i gestora que els enforteix.
Els socialistes, la gent progressista, som per sobre de tot partidaris de la igualtat, aquest Ć©s el nostre tret distintiu. Partidaris de la igualtat dāoportunitats, de la democrĆ cia participativa i del foment i respecte de lāautonomia personal, però que tingui en compte la responsabilitat ciutadana dins dāun model econòmic equitatiu que es recolzi en un creixement sostingut i sostenible.
Crisi dels partits progressistes.
El paper dāintermediació social dels partits polĆtics estĆ avui certament qüestionat. MĆ©s enllĆ del determinisme tecnològic, wishful thinking segons el qual els problemes de carĆ cter polĆtic tindran solucions de carĆ cter tecnològic, hem dāobrir seriosament el debat sobre el paper dels partits polĆtics com a institucions representatives i a la vegada participatives. Atendre a la funcionalitat de la representació per elecció, però tambĆ© a la representació per atenció.
Lāesquerra tĆ© un repte ineludible : ser capaƧ de regenerar els instruments polĆtics des dāuna concepció horitzontal i participativa que fugi de les falses unanimitats i el monolitisme i sĆ piga adaptar-se a una societat mĆ©s plural que reclama mĆ©s participació en la presa de decisions i Ć©s mĆ©s reticent a les consignes i els partidismes tancats. I amb la aplicació dāuna estratĆØgia comunicativa elaborada des dāa baix, a on prevalgui el debat obert sobre la propaganda i la participació real sobre el āhem de ser vistos com a un partit modern que utilitza les TICā.
Cal tornar a parlar de qüestions bĆ siques com la democratització del poder. AllĆ on existeixi acumulació arbitrĆ ria de poder aquest ha de retornar als individus o disminuir-ne la concentració mitjanƧant lāeixamplament de la prĆ ctica democrĆ tica. Radicals contra la corrupció i focalitzats en la defensa dāuna democrĆ cia allunyada de de carreres personals i cĆ rrecs vitalicis. LāĆŗnica alternativa als dĆØficits de la democrĆ cia Ć©s mĆ©s democrĆ cia. Cal fer possible la recuperació de la confianƧa en lāacció colĀ·lectiva que faci possible la supervivĆØncia modernitzada dels estats del benestar.
Ara bĆ©, en moments de confusió, apatia i descrĆØdit polĆtic per part de la ciutadania envers els partits polĆtics, que son percebuts mĆ©s com a problema que com a solució, cal apostar per una autĆØntica re-definició polĆtica i cultural del nostre projecte. No creiem, doncs, que el camĆ laboriós que representa el naixement de nous partits sigui lāadient en moments de confusió i sospita polĆtica ciutadana envers els partits. Potser per alguns aquesta opció es presa com una opció calculadament fĆ cil, però Ć©s absolutament prioritari treballar per generar dinĆ miques socials de coincidĆØncia, de simpaties, de treball colĀ·lectiu i de possibles aliances que permetin endegar un procĆ©s de construcció dāuna alternativa polĆtica i social des de lāesquerra i encapƧalar el desenvolupament econòmic, social, cultural i polĆtic a Catalunya. Aquesta alternativa ha dāestar sustentada per una majoria molt amplia del poble de Catalunya.
Davant la crisi social i nacional a Catalunya, neix el moviment avancem en la recerca de consens polĆtic.
Tant els individus com els pobles han de poder decidir el tipus de relació que estableixen amb els qui els envolten. Catalunya requereix un nou consens polĆtic que sigui capaƧ de demostrar el seu dinamisme i la capacitat de vertebrar un poble cohesionat. Dit dāuna altra manera, la vocació federalista sāexpressa principalment a travĆ©s de garanties, sovint qüestionades, dāemancipació personal i de lliure capacitat per regir-nos colĀ·lectivament.
Lāemancipació personal: el pacte social.
Lāexercici de lāemancipació personal, Ć©s a dir, dāelecció dāuna vida en llibertat nomĆ©s Ć©s possible en un context dāigualtat dāoportunitats. La igualtat dāoportunitats designa les possibilitats dāelecció i les alternatives dāacció realment existents en lāestructura social.
Per aquest motiu, lāabsoluta prioritat ha de ser la del manteniment de lāEstat del Benestar i això passa per assegurar el seu finanƧament. Necessitem mecanismes de copagament justos i progressius. Cal plantejar una reforma fiscal que elimini desigualtats i injustĆcies socials que impossibilitin el lliure desenvolupament i realització de les persones.
Des dels actuals governs es demana consens a lāhora de plantejar un marc unitari de negociació pel que fa al Pacte fiscal. Aquest consens nomĆ©s podrĆ ser avalat des de les tesis progressistes si hi ha tambĆ© un consens referent al Pacte social que argumenti per a quĆØ volem mĆ©s autogovern i mĆ©s autonomia fiscal. Dit dāuna altra manera, no es pot dissociar el pacte fiscal del social. En aquest pacte hem de ser.
Els sindicats consideren que les retallades deslegitimen els governs que les protagonitzen perquĆØ les mesures aplicades no figuraven en les propostes i programes de les seves respectives campanyes electorals. Dāaquesta manera, cal fer un moviment endavant per donar suport a CCOO i UGT sobre la consulta que permeti els ciutadans opinar sobre aquestes polĆtiques. La Llei de consultes de lāEstatut, la via parlamentĆ ria o dāuna ILP, són instruments reals per portar-ho a terme. En aquest sentit, cal manifestar una suma incondicional i gens ambigua a la iniciativa.
Lāemancipació colĀ·lectiva : llibertat per regir-nos i federalisme de fets.
Cal un major reconeixement dels drets nacionals de Catalunya amb lāobjectiu dāelevar el nivell social i humĆ dels seus ciutadans i de les seves ciutadanes. No hem dāeludir el debat sobre el dret a decidir: un dels principis de la democrĆ cia representativa Ć©s la sobirania, que resideix en el poble i que ha de ser llei sense poders que la frenin o moderin. Cal ser valents alhora de separar conceptualment sobiranisme, Ć©s a dir, lāexercici de la llibertat de regir-nos i independĆØncia. Amb una actitud polĆtica radicalment democrĆ tica i inherent als nostres valors, però que permeti la colĀ·laboració entre socialistes i el conjunt de lāesquerra nacional sobiranista i no sobiranista i que permeti establir un consens de paĆs a favor dāexercir la democrĆ cia fins a la darrera conseqüència. No podem restar dāesquenes a aquest sentiment i ens cal no nomĆ©s dialogar amb aquests sectors, sinó normalitzar la seva presĆØncia en el nostre projecte polĆtic al servei de la unitat civil del poble de Catalunya com sempre han fet els socialistes catalans, mĆ©s enllĆ dels seus propis interessos electorals. Una normalització que posaria en evidĆØncia fins a quin punt Ć©s instrumental el discurs sobiranista de CiU i que en bona part amaga una nefasta gestió, lāatac sense complexes als serveis pĆŗblics i la vergonyant submissió al Partit Popular.
Cal connectar amb la nostra credibilitat i centralitat nacional intentant evitar les incoherĆØncies del passat reforƧant la visibilitat del PSC en la polĆtica espanyola, tal com va aprovar el 12ĆØ congrĆ©s, per tal que tot el poble de Catalunya pugui sentir-se identificat amb un projecte colĀ·lectiu, en una vivĆØncia del territori, en un model de cohesió i justĆcia social i en un projecte cultural integrador i sintetitzador de la pluralitat inherent a la societat catalana. Des dāuna premissa irrenunciable, la del catalanisme popular que volem representar que Ć©s la capacitat de produir un sentiment de pertinenƧa compartit, de cohesió social.
A mĆ©s, molts dels grans reptes de la humanitat són internacionals i les democrĆ cies són estatals. La nostra vocació catalanista i de carĆ cter federal neix de la nostra condició de socialdemòcrates i ha dāafirmar la llibertat per regir-nos, la dimensió social, solidaria i tambĆ© la nostra vocació europeista. Estem convenƧuts que moltes qüestions sols tindran resposta si són europees.
Urgeix la constitució dāun govern polĆtic i econòmic europeu que la dreta no vol, com no vol tampoc una regulació dels mercats internacionals que eviti la especulació, ni introduir una taxa sobre les transaccions financeres. Un govern fort que tanqui les portes als paradisos fiscals i que lluiti contra la implantació dāorganitzacions delictives. Cal una resposta mĆ©s ferma envers una globalització injusta, antidemocrĆ tica i des-reguladora que qüestiona de dalt a baix les societats democrĆ tiques europees.
Davant la crisi dels partits progressistes, neix el moviment avancem a favor de noves vies de connexió amb la ciutadania i noves formes de vertebració de lāesquerra plural:
Fomentar la ciutadania no pot ser simplement fruit de voluntarisme, la ciutadania sāexerceix quan existeix un sistema democrĆ tic avanƧat que permet la participació, Ć©s a dir, el control sobre els mecanismes de presa de decisió. La democratització de la vida pĆŗblica ha de ser lāobjectiu principal del PSC si volem que la ciutadania sāhi senti vinculada. Les primĆ ries ciutadanes i lāalianƧa de la Catalunya de progrĆ©s són dues respostes concretes.
Primà ries obertes a la ciutadania i renovació de la democrà cia.
El PSC ha de marcar-se lāobjectiu de garantir unes primĆ ries ciutadanes obertes, democrĆ tiques i el mĆ©s participatives possible com a eina fonamental de revitalització de la vida polĆtica tan interna com externa. El darrer congrĆ©s nacional va encetar aquest camĆ. Hem de fer-lo creĆÆble per tal de tornar a connectar amb la ciutadania el nostre ferm compromĆs amb una forma diferent, transparent i honesta de fer polĆtica.
Vam ser els socialistes els primers a fixar en els nostres estatuts mesures concretes vers la plena igualtat de gĆØnere, en un camĆ dāemancipació de les dones que ha de prosseguir decididament amb noves passes endavant.
Per una alianƧa catalana de progrƩs.
Cal formar una gran alianƧa majoritĆ ria a Catalunya a favor dāaquestes idees, per tant hem de fugir de dogmes i debats que ens separin i que ens allunyin de sectors importants de lāelectorat. Caldria ser coherents amb la nostra vocació de majoria.
Per això, Ć©s necessari obrir amb determinació el procĆ©s constituent dāuna autĆØntica alianƧa majoritĆ ria de lāesquerra plural i el centreesquerra de Catalunya, de manera socialment arrelada: una AlianƧa de la Catalunya de progrĆ©s. TambĆ© i de manera molt nĆtida el darrer congrĆ©s del PSC va marcar aquest camĆ.
Ara toca mirar al futur i el que hem de fer Ć©s recuperar part del nostre repte fundacional: guanyar la majoria, governar Catalunya. Ens mereixem un govern millor. Això fa imprescindible obrir una nova etapa de diĆ leg, entesa i alianƧa dels components de signe progressista. Una AlianƧa Catalana de ProgrĆ©s que cal aconseguir de cara al 2014 i que no hauria de traduir-se en una mera alianƧa de partits, sinó en un ampli moviment de base social, polĆtica i cultural. A lāaltura del plet de lāEstatut i disposada a guanyar un pacte fiscal just.
Sant Feliu de Codines, 30 de juny de 2012

Adhereix-te a Avancem!
Posa't en contacte amb nosaltres i construeix Avancem al teu municipi o al teu à mbit d'actuació.