La Catalunya de progrés és socialment majoritària. Ho hauria de ser també políticament. Hi ha la possibilitat que la ciutadania retorni a l’esquerra la confiança i, per tant, el govern de Catalunya. Avancem vol ser l’eina que faciliti aquesta possibilitat mitjançant l’entesa de l’esquerra catalana.

Una alternativa d’esquerres a Catalunya amb vocació majoritària per esdevenir alternativa al govern conservador de CiU passa per enfortir l’espai socialista. Tot aquest espai s’ha de sentir partícip de les transformacions que reclama Catalunya; i, com a part d’ell, el PSC.

 

Es tracta de construir una alternativa al model econòmic i social, de regeneració democràtica i de compromís inequívoc i actiu amb el dret a decidir. La consulta a la ciutadania sobre el seu futur en cap cas pot acabar mediatitzant l’entesa de l’espai social i polític progressista català.

 

En el camí cap a aquesta entesa, tenim afegit un problema de cultura política. Els aires de socialisme llibertari dels inicis han donat pas a un socialisme poc permeable, que sovint viu d’esquena a realitats que no siguin les estrictament municipals i que dilueixen el seu repte fundacional: governar Catalunya. Un repte que entroncava amb les seves arrels històriques: un partit socialista i català, i amb la tradició de l’esquerra a Catalunya.

 

 

 

Necessitem que la nostra proposta parteixi de formes d’organització que s’allunyin de pràctiques polítiques cares. No cal molts diners per construir una alternativa que il·lusioni. Busquem un model d’organització allunyada del partit-aparell. Pensem en una mobilització de base que permeti organitzar-nos de manera flexible, oberta a noves formes de participació política i que es regeixi per acords de baix a dalt.

 

Juntament amb el PSC, l’entesa també ha d’incloure ERC que, sense renunciar als seus anhels, prioritzi aquells elements d’entesa que els uneix amb la resta de l’esquerra a Catalunya. Per salvar els posicionaments que ara semblen molt allunyats i per la seva incidència en la tasca de l’actual govern cal prioritzar els punts d’encontre, el comú denominador de l’esquerra, que s’entronquen en la defensa dels drets socials i nacionals.

 

Més enllà de la consulta, que ja és avalada i aclamada per tres quartes parts de la ciutadania, cal pensar en la Catalunya que ve conjuntament també amb ICV, EUiA, la CUP, sindicats, moviments socials i altres formacions polítiques de nova creació. Pensem que no fer-ho seria una irresponsabilitat.

 

Hem de posar-nos plegats de forma proactiva. En els temps actuals ja no existeix un pensament únic, però sí que es manté un status quo únic, del qual la ciutadania està esgotada per les injustícies que genera.

 

La nova esquerra a Catalunya ha de liderar el canvi a favor d’un nou projecte de país que aposti per una societat igualitària i que doni respostes creïbles i viables en qüestions com la fiscalitat –progressiva i justa-, la creació de llocs de treball –especialment entre la gent jove- o el manteniment dels serveis públics –sanitat, educació, pensions i serveis socials-. I d’altres com la construcció d’unes institucions transparents que lluitin contra la corrupció o el bastiment d’una Europa federal, democràtica i social.

 

En el procés polític que es troba immers Catalunya. Cal millorar els mecanismes de seguiment de l’actuació dels càrrecs públics a l’administració i l’establiment de criteris transparents i objectius de la seva elecció en el marc dels partits. La Catalunya que ve ha de construir-se allunyada de pràctiques poc ètiques o punibles. Davant una política que administra, cal fomentar una política que governa.

Volem ser una esquerra que, davant el creixement de la indiferència i l’autoritarisme, sigui capaç de construir una proposta compartida que canalitzi el cicle de mobilitzacions cap a una resposta electoral ferma que ens permeti governar Catalunya. És a dir, cal transformar la indignació en compromís polític. Ens cal un paradigma de política útil, d’aquesta manera l’esquerra serem necessaris de nou, com ho van ser els nostres predecessors en la conquesta per a les classes populars de l’estat del benestar i la democràcia.

 

Compartim que és necessària una revolució humanista, que deixi enrere el paradigma actual de la productivitat, de l’acceleració del temps, que ens acompanya i ens persegueix en forma de malson.

Ens cal una aliança ciutadana per fer possible l’impuls de nous vectors que articulin l’esquerra a Catalunya. La transformació que pateix el sentit de privacitat en l’àmbit personal força al sistema polític a una nova relació amb la ciutadania basada en la transparència i el treball col·laboratiu i en xarxa. Hem de recuperar els valors tradicionals del republicanisme per construir una societat de persones lliures, iguals, instruïdes i compromeses. Posar en pràctica una ètica llibertària, d’arrel liberal, que aposti per reconèixer la intel·ligència dels ciutadans.

 

No només es tracta de reclamar allò que ens retallen, sinó en fomentar la creativitat, l’aportació a l’espai públic. Davant l’antipolítica, ens cal autoorganització social i productiva.

 

Girona, 13 de juliol de 2013