Les aliances locals de progrés són vistes com un moviment unitari que emergeix de la realitat política i social de cadascun dels pobles i ciutats, aglutinador de l’esquerra social i política, amb la voluntat de conformar majories electorals, les quals permetin aplicar un programa compartit de canvi i progrés, de transformació de cada territori, a mida de les necessitats i aspiracions de la gran majoria de la societat local.

 

Procés que s’ha construir de baix a dalt, obert a tots els actors, creant noves sinèrgies alternatives que conflueixin en un projecte de governança local, liderat per l’esquerra social i/o política, amb l’horitzó de contribuir a conformar des del municipis, una comunitat, una societat més justa, igualitària, solidària.

 

Aquest acord ha de partir d’una diagnosi comuna, d’una resposta d’accions i solucions, fruit d’una síntesi de les diferents aportacions i perspectives, concretades en un programa de compromisos a realitzar en quatre anys, des de la gestió municipal, amb la implicació de la societat civil, organitzada o individualment parlant.

 

La raó de ser d’aquestes aliances és donar resposta a les necessitats de la societat, des d’un punt de vista progressista.

 

 

Amb aquesta visió esdevenen la mobilització, compactació i impuls per a poder arribar a bastir una gran aliança catalana de progrés.

 

Unir esforços, per a impulsar un projecte alternatiu i guanyador, de poble o de ciutat, a mida de les persones, configura el gran repte d’aquest procés de confluència social i política.

 

El marc referencial és el món del pensament, la tradició i l’acció des de les esquerres, de tots els espais comuns compartits, de la cultura democràtica aplicada, i de l’ambició de la majoria social progressista, per un nou model econòmic, social i cultural a l’escala de carrer, plaça, barri o poble. Cal recuperar la vindicació dels orígens, tal com es detalla a la Ponència política.

 

El ventall d’agents protagonistes per teixir aquestes aliances és molt plural, acollint un àmplia representació de la societat local, conformada entre persones, entitats i partits, estructurats a partir de moviments socials, plataformes, associacionisme tradicional, forces polítiques, grups d’independents. En aquest cabàs, segons la realitat local poden i han de formar part entitats del tercer sector, i de tipus socioeconòmic, com els sindicats i certes realitats empresarials.

 

Caldrà concretar més endavant les plataformes electorals progressistes locals, els partits polítics, les persones afins a aquests partits i les personalitats de reconegut prestigi que esdevindran actors d ‘aquestes aliances de progrés.

 

En termes de compromís i servei socials hi ha una doble orientació: els ciutadans i una majoria social progressista.

 

En primer lloc, a qui han d’anar dirigides són a la ciutadania amb sensibilitat progressista, els quals necessiten i esperen poder donar suport a una altre política i un altre manera de governar els seus pobles i ciutats. Alhora que lògicament, s’adreça a les persones activistes, involucrades en la vida social de cada poble.

 

En segon lloc, és una proposta de gran abast, que pot ésser assumida per la gran majoria social que ho desitgi, especialment, la societat, individual o col·lectivament parlant, identificada amb el progressisme, i el compromís amb Catalunya, així com amb el paper de la política democràtica en la gestió del patrimoni, dels serveis i els recursos públics.

 

Aquest univers progressista català comprèn els treballadors, capes populars, els autònoms, emprenedors, creadors, la classe mitjana, sectors empresarials, tots ells i elles, gent progressista, compromesa amb la realitat propera, i personificació de nous subjectes sòcio-polítics.

 

L’horitzó per a les aliances locals de progrés del maig de 2015 s’han d’engegar ja, enteses com a processos graduals i artesanals, al ritme de la realitat de cadascun dels municipis, factibles de generar una proposta electoral d’aquesta naturalesa.

 

A partir d’ara, cal orientar una part important dels esforços en aquesta direcció, en el ben entès, que la vocació, iniciada aquesta nova dinàmica de relació, de treball i de projecte compartit, és de crear les bases de nous espais de trobada, col·laboració i acció en l`àmbit de l’esquerra catalana, per a anar més lluny.

 

Per tal de portar a la pràctica aquests nous continguts i les metodologies noves que comporta, cal generar nova cultura política, basada en uns valors, en uns instruments de comunicació, elaboració, elecció i decisió democràtics de nou tipus, i amb lideratges forts i representatius, resultat d’un procés sumador, partint d’una escolta activa, sempre cercant la confluència. Els valors a partir dels quals aixecar les aliances es poden trobar en la “Declaració de Sant Feliu”, aprovada el 30 de juny de 2012 i al Declaració “Com fer aliances locals de progrés”, aprovada el 13 de juliol a Girona.

 

Això, significa agregar persones actives amb generositat, sense apriorismes, sumant de veritat, per a un projecte, el qual integra, amb realisme i humilitat, persones i idees, concretat tot, en un programa comú, en un pla d’acció compartit i finalment, en una plataforma electoral.

 

Un procés de democràcia participativa, conformat entorn trobades i reunions de treball entre forces polítiques, entitats socials i persones significades del poble, posteriorment, taules de treball per assolir acords locals de base, per a escollir directament candidats, per a crear i articular plataformes electorals, amb la ajuda de lideratges d’opinió arrelats a la societat local.

 

Davant l’atomització de la representació institucional, la qual afectarà molt més a l’esquerra, en aquest temps de crisi, colpidor especialment, en les seves bases electorals, atiades per l’atur, la pèrdua de qualitat de vida, per la incapacitat notòria dels dirigents de recercar solucions efectives, així com pel desprestigi, originat per la impresentable corrupció política transversal. Solament les aliances dels progressistes, catalans a escala local, podran permetre assolir la governança estable, amb programes de regeneració, de plans concrets i actius per poder intervenir a escala local en recercar alternatives a la crisi, i de construir des de baix, una altre Catalunya.

 

Una nova realitat més complexa, contradictòria, convulsa i conflictiva, emergeix, i és aleshores quan s’evidencia més que per trobar solucions, respostes, alternatives a la fi, calen moltes capacitats, moltes energies i moltes forces, que avui, són més patrimoni social que partidari. Per la qual cosa, es necessiten nous acords, noves aliances, nous protocols de relació i treball conjunt, entre el món polític progressista i l’acció social.

 

En síntesi, les aliances locals de progrés és una magnífica ocasió per a intentar superar velles fronteres, i articular a escala local nous subjectes polítics. Fer créixer aquesta idea està en mans de totes les persones progressistes del país.

 

 

Aquest és el repte que assumim a partir d’avui el Moviment Avancem, una agrupació política de progressistes amb dos anys de trajectòria, i ho començarem a fer-ho possible a partir de l’aprovació d’aquest document.

 

 

Sant Feliu de Codines, 28 de juny de 2014