1. UN ESPAI POLÍTIC NOU

 

Volem configurar una nova alternativa política que abasti des del centre-esquerra fins l’esquerra alternativa, que articuli un nou catalanisme d’esquerres en el context de la construcció d’un nou país. Un context tan canviant políticament, tan diferent al que coneixíem fins ara, que ja no serveix la vella dicotomia entre reforma o ruptura. Un context que en el nostre país situa en el seu frontispici polític la consideració que els drets individuals no seran complerts si els drets col·lectius no són reconeguts i respectats. En què, principalment, per raons democràtiques, el reconeixement dels drets nacionals esdevé indestriable per assolir plenament les llibertats individuals i col·lectives, així com el benestar i el progrés social.

 

El catalanisme polític d’esquerres volem que sigui percebut com a l’eina de transformació real. Que esdevingui l’instrument que faci efectiu el concepte de ciutadania, tot iniciant i desenvolupant la transformació real des de baix i donant sentit al que es comença a conèixer com tercer eix de l’anàlisi polític: la radicalitat i regeneració democràtica. Per això apostem per un programa compartit compromès, sintètic, clar i entenedor, acompanyats de propostes concretes que puguin ser avaluades.

 

Els ideals de llibertat i responsabilitat, les nocions d’igualtat i democràcia esdevenen els conceptes que basteixen els objectius primaris d’aquest espai polític i n’assenten les bases per construir el futur que albirem per a les properes generacions.

 

Les organitzacions que convergim en aquest espai polític, volem contribuir a construir una alternativa amb vocació hegemònica a la societat catalana. Nomes essent majoritaris podrem contribuir al canvi social que albirem. Però no n’hi ha prou en ésser hegemònics, cal compartir, també, un projecte polític que vagi més enllà de les sigles de cada formació política, un projecte polític bastit sobre les bases del catalanisme d’esquerres, és a dir, en l’espai polític nou que el caracteritza.

 

Quin és doncs, aquest espai polític nou?

 

Catalunya necessita d’una referència, d’un pal de paller radicalment nou en formes i continguts en l’espai polític d’esquerres. Un espai polític que té vocació unitària i una fèrria la voluntat de reunir al seu voltant les sensibilitats que van des del que coneixem com el centre-esquerra fins l’esquerra alternativa. Un àmbit renovat que superi velles i desdibuixades fronteres per posar en valor tot allò que compartim i tenim en comú. Una proposta catalanista d’esquerres, transformadora i oberta a totes les sensibilitats progressistes de l’esquerra nacional, amb una vocació inclusiva del catalanisme i amb una clara noció reformista.

 

Una proposta i un espai polític:

 

• Col·lectiu en tant que moviment de persones, impulsat de baix a dalt ,amb projectes  col·lectius i complementaris, inserits als territoris, que representen les decisions col·lectives.

• Construït des de baix, que té l’origen i és representatiu del conjunt del territori i naixent des del territori, destacant la importància de lo local en el fonament de l’acció política.

• Generacional en tant que aglutinador de l’emergència dels nous lideratges, idees i impulsos. Inter-generacional amb l’acompanyament de la saviesa i de l’experiència.

• De vocació reformista, és a dir bel·ligerant amb un status quo i amb les situacions acomodatícies.

 

Aquest espai polític d’esquerres nou està plenament convençut de la importància del poder local, de la descentralització, de l’arc mediterrani com a pulmó econòmic del sud d’Europa, de la capitalitat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, de la lluita contra la radialitat en les infraestructures, de la necessitat de veritables polítiques públiques en habitatge o de l’enfocament integral en la intervenció als barris.

 

Defensem la igualtat, fruit d’un marc legal clar en drets civils i laborals i d’una acció pública contundent i transparent, una igualtat que ens farà forts i, a major igualtat, major capacitat d’actuar col·lectivament a favor d’una societat més justa.

 

Volem la igualtat d’oportunitats, l’exercici ple de la democràcia i el foment i respecte de l’autonomia personal, tot tenint en compte la responsabilitat ciutadana dins d’un model econòmic equitatiu que es recolzi en un creixement sostingut i sostenible. La igualtat en clau d’oportunitat, dins el reconeixement de la diferència individual, col·lectiva i territorial com a font d’enriquiment personal i col·lectiu .

 

Per això apostem per aquella economia que genera ciutadania i no desigualtat. L'esquerra catalanista tenim un deute amb el que han estat les nostres arrels, l'economia social, els petits autònoms, els emprenedors anònims, el cooperativisme, amb les petites experiències locals d'intercanvi, de treball i de consum.

 

Defensem una societat justa, que posi per davant allò que és col·lectiu per sobre d’allò que és individual i que prioritzi sortides equitatives en les fases de crisi econòmica i un repartiment just de la riquesa en fases de creixement, trencant el cicle de reproducció de les desigualtats.

 

Tant els individus com els pobles tenen el dret a decidir el tipus de relació que estableixen amb els qui els envolten. En aquest sentit, apostem perquè sigui el poder municipal la base sòlida de la construcció institucional.

 

Aspirem a cercar noves formes de desenvolupament compatibles amb la defensa del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic.

 

Ens imposem com l’absoluta prioritat la defensa i el reforç de l’Estat del Benestar, des de la promoció i capacitació de les persones i dels territoris com espais de relació i creixement, tot assegurant el finançament necessari per a garantir-lo a tothom.

 

Potenciem el compromís de la ciutadania com una manifestació del ferm convenciment del sistema democràtic que impulsem, un sistema democràtic que potencia la participació a tots nivells, decidint, incidint i controlant l’acció pública.

 

 

2. UN PAÍS CONSTRUÏT DES DELS MUNICIPIS

 

Situats en el 2015, quan el país es planteja nous escenaris d’autogovern tota vegada que els acords polítics de la transició han quedat desfasats a més de reiteradament incomplerts, els ajuntaments s’hauran de reconèixer i reforçar com les estructures bàsiques, com els fonaments d’un país que mira cap al futur.

 

La major transformació experimentada per Catalunya a partir del final del franquisme i l’inici de la transició democràtica, ha tingut a veure amb l’acció decidida i valenta feta des dels ajuntaments democràtics. La dignificació de les nostres ciutats i pobles, la construcció d’espais de sociabilitat i vida en comú, la prestació de serveis que proporcionessin nivells acceptables de benestar i de cohesió social es va fer, primera i principalment, a partir dels municipis, tot i que aquests no han comptat ni amb un marc competencial ni amb els recursos econòmics imprescindibles per portar a terme una tasca tan ingent i una funció tan primordial.

 

Els darrers anys, amb una crisi econòmica que ha obert una escletxa social sense precedents, amb nivells d’atur, de pobresa i de precarietat insuportables, els ajuntaments han tornat a fer la funció d’atendre les necessitats més urgents i exercir d’atemperadors de les dificultats.

 

Així els municipis hauran  de conformar el marc fonamental per a la construcció d’una societat equilibrada, cohesionada, justa i sense discriminacions. El país i el benestar dels seus ciutadans es pot construir i s’haurà de construir, principalment, des dels seus ajuntaments.

 

Catalunya haurà doncs d’articular-se amb dues grans estructures de poder polític i administratiu: la Generalitat i els Ajuntaments. Necessitem, però,  que els nostres ajuntaments disposin d’un marc competencial molt més ampli i d’una dotació econòmica suficient, així com del suport d’un potenciat i empoderat Consell de Governs Locals. Hem de convertir en realitat el funcional i lògic “principi de “subsidiarietat”, segons el qual tot el que es pugui resoldre en la proximitat, tot el que sigui millor fer des dels ajuntaments, aquest sigui el marc de presa de decisions.

 

En aquest sentit, aspirem a un model competencial i de disponibilitat del 50% dels ingressos per part de cada administració, entre la Generalitat i els ajuntaments, en la línia del model de governança dels països nòrdics.

 

Necessitem, en termes d’ordenació normativa doncs, una Llei Municipal de Catalunya que estableixi el marc jurídic i econòmic del nou municipalisme i de la simplificació dels actuals nivells d’administració.

 

En aquesta mateixa línia, incentivarem i possibilitarem geometries variables de mancomunació de serveis i de racionalització municipals  per tal de garantir i optimitzar la prestació de serveis. 

 

L’aposta per la simplificació administrativa i institucional sembla ineludible, com ho és l’aprovació d’una Llei Municipal de Catalunya que defineixi i reconegui les funcions dels ajuntaments, així com la proclamació del predomini de la cultura de la proximitat i de la subsidiarietat. Es fa inevitable la supressió i confluència de Diputacions i de Consells Comarcals, tot impulsant mecanismes de col·laboració i de gestió mancomunada de serveis municipals, a més d’incentivar, si s’escau, processos voluntaris de fusió i/o compartició de serveis en municipis de menor població.

 

El país que imaginem, la Catalunya per la que lluitem i treballarem, la imaginem constituïda com una xarxa de ciutats, on uns ajuntaments han de ser la garantia de la construcció d’un país més sòlid, més lliure, més democràtic i més integrador. Municipis reforçats com a base de la Catalunya futura i del benestar de la població.

 

El municipalisme ha fet, durant les darreres dècades, una funció importantíssima de cara a que la qualitat de vida i la prestació de serveis fixés la població en el territori i no es patís un despoblament dramàtic. Amb tot, els processos de concentració urbana han estat molt importants i un país fort requereix de plans específics que promoguin el reequilibri i l’equitat territorial de cara a invertir la tendència actual. Ens calen doncs, instruments a partir d’una ordenació territorial pròpia, renovada, consensuada i àmpliament assumida i acceptada.

 

En la nostra filosofia política i en la Catalunya futura entenem com a inqüestionable el predomini de l’àmbit públic en la provisió de les seguretats i serveis que la ciutadania requereix per poder desenvolupar un projecte de vida propi, lliure i autònom. Així, el protagonisme municipal és, i ha de continuar essent, una garantia de qualitat i de manteniment dels pilars fonamentals de l’Estat del benestar, com a instruments d’equitat, d’oportunitats i de cohesió social. En aquesta línia, l’espai públic de qualitat ha de ser l’element definitori de les nostres ciutats i de la sociabilitat  imprescindible dels seus ciutadans.

 

Davant l’embat recentralitzador amb que el govern de l’estat amenaça de deixar sense competències els nostres municipis a través de l’anomenada ARSAL, hem de refermar més que mai, el paper dels ajuntaments  en la construcció de societats més justes, amb nivells òptims de benestar i reequilibradores de les diferències, que treballant en pro de la igualtat i responsabilitat de tota la ciutadania han aconseguit el país que avui gaudim.

 

 

3. EL NOSTRE COMPROMÍS, LES NOSTRES PROPOSTES

 

Ocupació

 

• Prioritzem tot allò vincula amb el món del treball tot establint pactes locals d'ocupació, plans d'inserció laboral i impuls de l'economia social i solidària.

• Repensem els pobles i ciutats amb uns ajuntaments emprenedors, que creïn i impulsin centres d'iniciatives empresarials i de promoció econòmica.

• Facilitem la seva activitat als emprenedors, potenciem l'economia local, la nova emprenedoria i posem en valor la democràcia econòmica.

• Bastim una administració eficaç al servei de la creació d'ocupació.

• Impulsem estratègies de dinamització econòmica (eixos comercials, turisme, produccions de proximitat i indústries locals)

 

Eradicació de la pobresa

 

• Impulsem municipis amb projectes de vida per a joves i famílies a partir de la realització de plans locals d'habitatge, polítiques de rehabilitació, lloguer social i regeneració de barris, programes d'eradicació de la pobresa energètica.

• Fem del combat contra la pobresa infantil un element central de les polítiques socials.

• Construïm eines que permetin donar una segona oportunitat per a les famílies que pateixen desnonaments: accions de pressió i mediació per evitar desnonaments.

• Impulsem d'ordenances socials i recuperació de serveis públics que permetin igualtat d’oportunitats per a tothom.

 

Sostenibilitat

 

• Apostem per un espai públic, cívic i de bon conviure. Urbanisme, sostenibilitat i governança al servei de les persones

• Prioritzem una cultura sostenibilista com a qualitat de vida i promoció integral de viles i ciutats (aigua, residus, energia, mobilitat, habitatge, seguretat i patrimoni)

• Apostem per les viles i ciutats intel·ligents, ciutadania connectada i compromesa amb el bé comú.

 

Acció social per la igualtat d'oportunitats

 

• Defensem l'estat del benestar des de baix, recuperem serveis públics i fem polítiques al servei de qui més ho necessita.

• Prioritzem les accions a favor de la cohesió social i lluita per a la igualtat d'oportunitats (educació, salut, cultura, acció social, esports, llengua i comunicació)

• Eixamplem l'exercici efectiu dels Drets humans i de la ciutadania (igualtat efectiva de drets, impuls als moviments socials, oportunitats pels joves i la gent gran, polítiques de cooperació, l'acolliment dels nous ciutadans)

• Exercim una acció positiva real vers la igualtat de gènere i una gestió més cívica i humana dels horaris i el temps

 

Apoderament ciutadà i regeneració política 

 

• Impulsem un govern obert per a una democràcia oberta amb participació i co-creació de polítiques públiques

• Apostem per una nova cultura de la informació: garantia del dret a la transparència i el bon govern

• Som ferms en la lluita contra qualsevol tipus de corrupció

• Aprofundim en la democràcia directa i l'apoderament ciutadà com a mecanismes de regeneració política i democràtica. Transformem de consells de participació ciutadana en veritables espais de decisió

 

Nou municipalisme i nou país

 

• Impulsem en nou país des del poder municipal empenyent el procés de transformació

• Bastim un nou marc jurídic-polític municipal per a decidir des de baix el país que volem

• Posem els ajuntaments al servei del ciutadà: simplificació de tràmits, administració electrònica i finestra única

• Connectem la ciutadania intel·ligent per fer nous pobles i ciutats amb projectes de Govern Obert per crear nous serveis públics millorar la qualitat de vida