Temps rellevants

 

Aquests són temps rellevants per a la política principalment perquè la societat va per una banda i els poders fàctics per una altra. A més, la crisi econòmica ha aguditzat aquesta situació de forma considerable i ha fet emergir el descontent canalitzant-lo a través de diferents expressions d’autoorganització ciutadana al carrer.

 

Aquesta realitat en la que la ciutadania ha decidit deixar de confiar principalment en dos partits per fer-ho en fins a set o vuit forces polítiques a Catalunya no s’ha de veure en cap cas com a una amenaça, sinó tot el contrari, com a una oportunitat per fer avançar la democràcia i deixar definitivament enrere el marc que es va construir en el període de la transició.

 

Deixem enrere vells arguments i antigues motxilles per fer front als nous reptes del país per construir la Catalunya que ve.

 

Temps de relleus

 

L’avenç de l’esquerra a Catalunya és una realitat i obre un nou escenari al país. A més, aquest avenç va acompanyat d’una novetat i és que es produeix un relleu de lideratge sobre la força que ha vertebrat les opcions de progrés en els darrers trenta anys.

 

L’espai progressista que s’està reconfigurant a Catalunya restarà fragmentat en el proper cicle electoral en dos blocs: el reformista i l’alternativista i malauradament també per una esquerra conservadora amb una tendència decreixent. Hi haurà un frec a frec entre les forces reformistes i rupturistes per aconseguir guanyar-se el cor dels electors que desitgen canvis al país en clau progressista. Avancem, hereus d’una tradició amb vocació majoritària, ha de ser un instrument per contribuir a fer possible el govern de Catalunya.

 

De totes maneres, el diàleg entre ambdós blocs serà clau per ser una alternativa creïble davant l’status quo (per primer cop minoritari) que intentarà fer front als intents de mantenir a qualsevol preu la situació actual. L’esquerra haurà de fer front a les resistències amb una proposta original i renovada.

 

Urgeix la construcció d’una gran coalició a favor de la transparència i contrària a qualsevol forma de corrupció. I aquí no pot haver cap fissura entre reformistes i alternativistes. Qualsevol especulació en aquesta qüestió farà trontollar la reconstrucció de l’esquerra a Catalunya. En joc està la credibilitat de les institucions com a instruments útils.

Cinc dinamismes

                                    

• Vindicació dels orígens

 

Cal vindicar els orígens, els que van dibuixar les polítiques públiques -socials, educatives, municipals-, als 80 però també amb els governs d’entesa. De l’espai socialista han sortit moltes de les grans idees de país i que avui pràcticament tothom accepta com a pròpies: la importància del poder local, la descentralització en vegueries, l’arc mediterrani com a pulmó econòmic del sud d’Europa, la capitalitat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, la lluita contra la radicalitat en les infraestructures, les potestats públiques en habitatge o l’enfocament d’intervenció integral als barris. Aquestes són les nostres arrels i que el moment actual tot i ser diferent ens torna a exigir que construïm un país amb el mateix enginy.

 

• Defensa inequívoca de la consulta

 

Avui la unitat del catalanisme polític passa per la inequívoca defensa, no retòrica, del dret a decidir. Fent nostres i sent coherents amb la màxima que ha presidit sempre el nostre capteniment polític: som socialistes i catalanistes per les mateixes raons. Dret a decidir és dret a defensar la independència i un mitjà per assolir-la, de la mateixa manera que és l’oportunitat de defensar un model diferent de relació amb Espanya. Els esforços de convocatòria s’han de fer amb el màxim d’informació i pedagogia, garantint al màxim la pluralitat en la participació ciutadana.

 

• Política nítidament d’esquerres

 

Ens cal defensar la igualtat, fruit d’un marc legal clar en drets civils i laborals i d’una acció pública contundent i transparent. Avui, la igualtat segueix sent l’objectiu bàsic de l’esquerra, és més necessària que mai i perilla més del que perillava fa vint anys. Cal reivindicar-la enfront de nous poders que empetiteixen el ciutadà, física i conceptualment. La igualtat ens farà forts i, a major igualtat, major capacitat d’actuar col·lectivament a favor d’una societat més justa.

 

• Profunda vocació europeista

 

Per molt que se la vulgui i pugui criticar, la integració europea ha estat una idea humanista i pacifista. N’hem de recuperar l’esperit i la seva força transformadora del continent, tant cap endins com cap enfora. Hem de tornar a parlar de solidaritat i d’entesa entre pobles, petits i grans, del sud i del nord, d’occident i de l’est, que alguns pretenen substituir per la nociva mecànica dels creditors-deutors. Sense Europa tampoc podrem construir l’alternativa.

 

• Coherència en el joc democràtic

 

S’esgota el model de militància política del segle passat. Avui l’activisme polític és dinàmic, plural, obert, participatiu. Els responsables polítics no només han de ser iguals en el si de l’organització i en les responsabilitats de govern, sinó que han de continuant sent societat. D’aquesta manera seran representatius dels seus electors i adherits. Els partits, coalicions i/o agrupacions electorals han de ser canals oberts a tothom.

 

Cap a l’Espai Socialista

 

Catalunya necessita d’una referència socialista perquè milers i milers d’homes i dones d’esquerres se’n senten part. De fet les idees, ni els partits, no són patrimoni de ningú. Són patrimoni del poble al que serveixen. I són hereus d’un passat, d’una tradició, del qual en som alhora deutors.

 

I aquesta tradició posem al servei d’aquesta nova etapa. Necessàriament des d’un nou espai polític, amb vocació unitària. Amb la voluntat de reunir de nou al conjunt de socialistes catalans. Amb vocació de travar complicitats i aliances amb altres realitats.

 

Necessitem que la diàspora es doti d’un subjecte polític que operi a l’espai socialista i al país i sigui un element determinant i útil i alhora travant aliances sòlides per a la confluència a l’esquerra per esdevenir una alternativa de govern.

 

 

Amb un impuls col·lectiu, representatiu, generacional i de vocació reformista i majoritària:

 

• Col·lectiu: Un moviment de persones, amb massa crítica i impulsat de baix a dalt. Amb lideratges col·lectius que representen les decisions col·lectives.

 

• Representatiu: Amb presència al conjunt del territori. D'aquí la importància de la dimensió local i del rol dels electes i de l'estratègia municipal.

 

• Generacional: No significa prescindir de ningú, si bé necessita de nous referents capaços de protagonitzar la transició actual amb l’acompanyament de la saviesa i de l’experiència.

 

• Vocació reformista: Bel·ligerant amb un status quo (formes, comportaments, complicitats) amb el que els ciutadans (i especialment les noves generacions) es troben profundament allunyats.

 

• Vocació majoritària: Amb voluntat de governar la Catalunya que ve,  d’acord amb altres forces de govern.

 

 

Aquest és el repte que assumim a partir d’avui el Moviment Avancem, una agrupació política de socialistes i progressistes amb dos anys de trajectòria, i ho començarem a fer-ho possible a partir de l’aprovació d’aquest document.

 

 

Sant Feliu de Codines, 28 de juny de 2014